Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
L'estudi d'aquestes, el seu desenvolupament històric, els seus
condicionants sociolingüístics i altres aspectes constitueixen en si
mateix un camp de coneixement anomenat eurolingüística.
El Consell d'Europa, organització internacional que agrupa tots els estats europeus excepte Bielorússia, estimula la promoció de totes les llengües europees amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
En aquesta, els estats que l'han ratificat defineixen els idiomes que
es comprometen a protegir i en quin grau estan disposats a fer-ho.
És
difícil de dir quantes llengües es parlen al món. Aquesta afirmació
sovint sorprèn els qui no es dediquen a la lingüística, però és ben bé
així. Naturalment, a Europa ens passa el mateix i no és pas estrany.
Al continent europeu hi ha llengües que gairebé s’hi havien deixat de parlar i que darrerament hi han tornat (com ara el tàtar de Crimea,
parlat per un poble que va patir la deportació). Llengües que hi
arriben amb les persones que les fan servir (com ara el xinès). Llengües
que, per voluntat de les societats que en fan un element
d’identificació i cohesió social, hi neixen a partir d’altres que ja
existien (com ara el luxemburguès, originàriament una varietat local de l’alemany), i llengües que hi volen ressuscitar (com ara el còrnic). També hi ha, malauradament, llengües que s’esvaeixen (com ara l’aragonès). Per tot plegat, costa de dir quantes llengües es parlen a Europa.
De tota manera, es pot considerar que el nombre de llengües parlades al continent europeu,
de l’oceà Atlàntic a la serralada dels Urals – però sense la del Caucas
–, és d'unes setanta, sense comptar-hi les diverses llengües de signes
de les diferents comunitats de persones sordes ni totes les llengües que
els nous europeus vinguts d’arreu del món utilitzen quotidianament.
La
majoria d’aquesta setantena de llengües pertany a la família
indoeuropea, cosa que vol dir que tenen un origen comú i que, per tant,
s’assemblen, malgrat que aquestes similituds –per exemple, entre l’italià i el suec-
molt sovint només les poden detectar els especialistes perquè no són
gens evidents a simple vista. També hi ha a Europa llengües de
les famílies uraliana (com ara el finès, l'estionià, el sami o
l’hongarès) i l'altaica (com ara el turc o el tàtar) i, encara, una llengua de la família afroasiàtica, el maltès, emparentat amb l’àrab, i una llengua sense família coneguda, el basc.
A
Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (el letó o el lituà),
les cèltiques (com ara el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó),
les eslaves (com ara el rus, el polonès, el sòrab o el macedònic),
les germàniques (com ara l’anglès, l’alemany, el frisó o l’islandès)
i les romàniques (com ara el català, el romanès, el castellà o
l’occità), i també el grec, l’albanès i el romaní, la llengua indoirànica que parlen alguns gitanos europeus.
Al
llarg de la història, les llengües europees han manllevat mots les unes
de les altres – i també de llengües d’altres continents, és clar –, en
una interrelació fecunda. Així, només a tall d’exemple, el turc ha donat a un gran nombre de llengües europees paraules com ara haviar (caviar) i yoghurt (iogurt). El mot sauna, existent a moltes llengües, prové del finès.
El
desafiament principal que les societats europees han d’afrontar avui
dia és el de continuar mantenint la diversitat lingüística que, sense
contradicció amb una notable unitat cultural, sempre s’han desenvolupat,
juntament amb les llengües de la immigració, tan important actualment.
Això vol dir trobar fórmules de comunicació supranacional que no
afavoreixin l’hegemonia de cap llengua i també donar vida a totes les
llengües del continent que, per raons econòmiques o polítiques, es
troben en situació de feblesa que n’amenaça la mateixa supervivència.
 |
| Alfabet ciríl·lic |
Com a curiositat, feu una ullada a aquesta relació de llengües del món:
Llista de llengües segons nombre de parlants
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
No hay comentarios:
Publicar un comentario